Reto 2, Parte D – Social Media Manager

Apreciada Ana-Florina,

He analizado la propuesta que recientemente habéis trasladado a 9GAG y paso a anotar mis consideraciones.

Para empezar, debemos tener en cuenta que la citada empresa, 9GAG, basa su línea de negocio en la elaboración de memes; en este punto considero que la elaboración de memes no son la estrategia más adecuada para nuestra empresa. No se basa en la identidad y la personalidad que desde ECPAT queremos reflejar. Los memes, muy útiles en algunas estrategias, deben aportar valor a la audiencia y conectar y divertir. Y, la explotación infantil en cualquiera de sus formas no contempla en ningún momento la diversión o el entretenimiento.

Además, la plataforma ha sido foco de diversas controversias. Por un lado, las relativas a la discriminación en las publicaciones. El estudio realizado por Wagener (2014) muestra que un 57,5% de los posts discriminan a la mujer, un 12,5% denigran las cuestiones relacionadas con los derechos de los homosexuales y un 25% fomentan la xenofobia. Además, si analizas el ranking de post diarios verás que los relativos al uso de la infancia son inexistentes; así que ya la propia plataforma no los contempla como una posibilidad de meme.

Además, propones hacer uso de una campaña que actualmente se encuentra inmersa en una gran controversia mediática y legal; Balenciaga ha recibido muchas críticas por ella, ha retirado la campaña de todas las plataformas y ha emitido un comunicado donde indica que ha emprendido acciones legales contra las partes responsables de la creación del set. No solo esto, el fotógrafo responsable, Gabriel Galimberti, ha comunicado en su perfil de Instagram que no ha tenido nada que ver en la dirección artística de la campaña. Por lo tanto, es evidente que no obtendremos los derechos patrimoniales relativos a la propiedad intelectual de la obra.

Por ello, es obvio que no tendríamos el consentimiento de los autores de la campaña para hacer uso de la misma, y sería necesario utilizar una marca de agua para poder realizar los memes en 9GAG (que por otro lado es lo que indica la plataforma cuando nos somos los autores de la obra).

Propones que la acción de esta colaboración se base en la publicación de mensajes (y fotos) donde nos burlemos del hecho de que la firma de moda no estaba al tanto de esta puesta en escena. La burla con el uso de estas imágenes apela directamente al derecho al honor de los objetos de la campaña.

Si bien con carácter general la libertad de expresión tiene primacía sobre el derecho al honor, aquella no ampara el derecho al insulto ni a la difamación, y en cierta manera, con los memes caminamos en una línea muy fina entre en la difamación. Con frecuencia es necesario ponderar el derecho al honor del afectado frente a las libertades de expresión e información de los emisores de la información.

Por todo ello, debo trasladar mi total declinación a tal propuesta de colaboración. Desde ECPAT debemos continuar en la lucha de proteger a los niños de la explotación sexual sin recaer en el tono humorístico o de burla que promueve dicha plataforma.

 

BIBLIOGRAFIA

Chaskis.digital [2022] https://www.chaskis.digital/post/como-usar-los-memes-en-tu-estrategia-de-marketing-de-contenidos

Galimberti, G. [Gabriel] (2022) [perfil instagram] https://www.instagram.com/p/ClTmJLKsVzx/

Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo, de protección civil del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen. [2010] https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1982-11196

Lorente López, M. C. [María Cristina]. (s.f.). Aspectos legales y normativos de la publicación en medios sociales [recurso de aprendizaje]. Recuperado del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. Disponible en: http://social-media-strategy.aula.uoc.edu/legal/es/.

Tuabogadodefensor (s.f.) https://www.tuabogadodefensor.com/proteccion-del-honor-intimidad-e-imagen-de-menores-de-edad/#

Wagener, A. [Albin]. (2014). Creating Identity and Building Bridges Between Cultures: The Case of 9gag. International Journal of Communication. https://ijoc.org/index.php/ijoc/article/viewFile/2448/1227.

Públic

Apreciada Ana-Florina,

He analizado la propuesta que recientemente habéis trasladado a 9GAG y paso a anotar mis consideraciones.

Para empezar, debemos tener en cuenta que la citada empresa, 9GAG, basa su línea de negocio en la elaboración de memes; en este punto considero que la elaboración de memes no son la estrategia más adecuada para nuestra empresa. No se basa en la identidad y la personalidad que desde ECPAT queremos reflejar. Los memes, muy útiles en algunas estrategias, deben aportar valor a la audiencia y conectar y divertir. Y, la explotación infantil en cualquiera de sus formas no contempla en ningún momento la diversión o el entretenimiento.

Además, la plataforma ha sido foco de diversas controversias. Por un lado, las relativas a la discriminación en las publicaciones. El estudio realizado por Wagener (2014) muestra que un 57,5% de los posts discriminan a la mujer, un 12,5% denigran las cuestiones relacionadas con los derechos de los homosexuales y un 25% fomentan la xenofobia. Además, si analizas el ranking de post diarios verás que los relativos al uso de la infancia son inexistentes; así que ya la propia plataforma no los contempla como una posibilidad de meme.

Además, propones hacer uso de una campaña que actualmente se encuentra inmersa en una gran controversia mediática y legal; Balenciaga ha recibido muchas críticas por ella, ha retirado la campaña de todas las plataformas y ha emitido un comunicado donde indica que ha emprendido acciones legales contra las partes responsables de la creación del set. No solo esto, el fotógrafo responsable, Gabriel Galimberti, ha comunicado en su perfil de Instagram que no ha tenido nada que ver en la dirección artística de la campaña. Por lo tanto, es evidente que no obtendremos los derechos patrimoniales relativos a la propiedad intelectual de la obra.

Por ello, es obvio que no tendríamos el consentimiento de los autores de la campaña para hacer uso de la misma, y sería necesario utilizar una marca de agua para poder realizar los memes en 9GAG (que por otro lado es lo que indica la plataforma cuando nos somos los autores de la obra).

Propones que la acción de esta colaboración se base en la publicación de mensajes (y fotos) donde nos burlemos del hecho de que la firma de moda no estaba al tanto de esta puesta en escena. La burla con el uso de estas imágenes apela directamente al derecho al honor de los objetos de la campaña.

Si bien con carácter general la libertad de expresión tiene primacía sobre el derecho al honor, aquella no ampara el derecho al insulto ni a la difamación, y en cierta manera, con los memes caminamos en una línea muy fina entre en la difamación. Con frecuencia es necesario ponderar el derecho al honor del afectado frente a las libertades de expresión e información de los emisores de la información.

Por todo ello, debo trasladar mi total declinación a tal propuesta de colaboración. Desde ECPAT debemos continuar en la lucha de proteger a los niños de la explotación sexual sin recaer en el tono humorístico o de burla que promueve dicha plataforma.

 

BIBLIOGRAFIA

Chaskis.digital [2022] https://www.chaskis.digital/post/como-usar-los-memes-en-tu-estrategia-de-marketing-de-contenidos

Galimberti, G. [Gabriel] (2022) [perfil instagram] https://www.instagram.com/p/ClTmJLKsVzx/

Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo, de protección civil del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen. [2010] https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1982-11196

Lorente López, M. C. [María Cristina]. (s.f.). Aspectos legales y normativos de la publicación en medios sociales [recurso de aprendizaje]. Recuperado del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. Disponible en: http://social-media-strategy.aula.uoc.edu/legal/es/.

Tuabogadodefensor (s.f.) https://www.tuabogadodefensor.com/proteccion-del-honor-intimidad-e-imagen-de-menores-de-edad/#

Wagener, A. [Albin]. (2014). Creating Identity and Building Bridges Between Cultures: The Case of 9gag. International Journal of Communication. https://ijoc.org/index.php/ijoc/article/viewFile/2448/1227.

 

 

 

Hi ha esperança més enllà de les cookies?

Hi ha esperança més enllà de les cookies?

A ningú se l’hi escapa que ens trobem en el màrqueting digital es troba en un context que està experimentant canvis significatius en relació amb l’ús i acceptació de cookies per part dels usuaris, principalment impulsats per les preocupacions de privacitat i les regulacions. El sector ha arribat ja a un punt de maduresa en que sap, que qualsevol estratègia publicitària si ha de tenir presència en l’àmbit digital aquesta ha d’estar ben dissenyada i planificada.

Recentment, els principals navegadors web, com Firefox, Safari i Google Chrome, estan bloquejant les cookies de seguiment, i Google ha anunciat que no introduirà identificadors d’anuncis alternatius a nivell d’usuari per a substituir a les cookies de tercers. Això suscita preocupació entre els professionals del màrqueting i els anunciants sobre el futur de la publicitat dirigida.

No obstant això, l’article [1] suggereix que, malgrat aquests canvis, el màrqueting sobreviurà sense les cookies de tercers, i ja s’estan desenvolupant solucions. Es destaquen els beneficis del “retargeting de cookies”, posant l’accent en el seu paper en l’augment de les conversions i el compromís. Aquesta estratègia és especialment eficaç per a recordar una marca als clients potencials i animar-los a realitzar les accions desitjades en un lloc web.

Una altra opció és l’anomenada publicitat contextual, estratègia de màrqueting digital que implica mostrar anuncis publicitaris que estan directament relacionats amb el contingut d’una pàgina web específica en la qual es mostren. En lloc de basar-se en el comportament passat de l’usuari (com ho fan les cookies i altres tecnologies de seguiment), la publicitat contextual es centra en l’àmbit temàtic o el context del contingut actual de la pàgina.

I tot això succeeix en un escenari en què hi ha una creixent preocupació per la privadesa i una tendència a limitar l’ús de cookies, eina clau per al desenvolupament de les estratègies digitals. Per donar algunes dades reals, encara que sigui dins el marc espanyol, l’estudi sobre l’estat de la privacitat digital de IAB SPAIN [2] mostra que a gran part de les persones usuàries a internet (69%) els preocupa la seva privacitat i l’emmagatzematge de les seves dades a internet, especialment als més sèniors (78%), als que tenen fills a casa (72%) i als que tenen estudis universitaris (73%).

En conclusió, l’article suggereix que, encara que s’estan produint canvis en l’àmbit de les cookies de rastreig, el màrqueting s’adaptarà i sobreviurà, i com es pot observar s’estan desenvolupant alternatives per a fer front al canviant panorama de la publicitat en línia.

Personalment considero que és crucial que el consumidor ocupi un lloc central, igual que la privacitat, en l’última transformació del màrqueting. En cas contrari, es podrien generar més reaccions negatives, augmentar els bloquejos i presentar més desafiaments per al sector íntegrament.

 

BIBLIOGRAFIA

Ray, Owen [2 octubre 2023] Tracking cookies are dead: What Marketers can do About it. Recuperat de:

https://www.invoca.com/blog/tracking-cookies-are-dead-what-marketers-can-do-about-it#:~:text=Google%20Delays%20Complete%20Third%2DParty,consumers%20with%20third%2Dparty%20cookies

IAB Spain [28 novembre 2023]. Recuperat de: https://iabspain.es/iab-spain-presenta-el-i-estudio-sobre-el-estado-de-la-privacidad/

Hi ha esperança, més enllà de les cookies?

Ens trobem en un moment clau del màrqueting digital. El sector ha arribat ja a un punt de maduresa en que sap, que qualsevol estratègia publicitària si ha de tenir presència en l’àmbit digital aquesta ha d’estar ben dissenyada i planificada.

Però tot això succeeix en un context en què hi ha una creixent preocupació per la privadesa i una tendència a limitar l’ús de cookies, eina clau per al desenvolupament de les estratègies digitals.

Recentment, els principals navegadors web, com Firefox, Safari i Google Chrome, estan bloquejant les cookies de seguiment, i Google ha anunciat que no introduirà identificadors d’anuncis alternatius a nivell d’usuari per a substituir a les cookies de tercers. Això suscita preocupació entre els professionals del màrqueting i els anunciants sobre el futur de la publicitat dirigida.

No obstant això, l’article suggereix que, malgrat aquests canvis, el màrqueting sobreviurà sense les cookies de tercers, i ja s’estan desenvolupant solucions. Es destaquen els beneficis del “retargeting de cookies”, posant l’accent en el seu paper en l’augment de les conversions i el compromís. Aquesta estratègia és especialment eficaç per a recordar una marca als clients potencials i animar-los a realitzar les accions desitjades en un lloc web. Una altra opció és l’anomenada publicitat contextual.

La publicitat contextual és una estratègia de màrqueting digital que implica mostrar anuncis publicitaris que estan directament relacionats amb el contingut d’una pàgina web específica en la qual es mostren. En lloc de basar-se en el comportament passat de l’usuari (com ho fan les cookies i altres tecnologies de seguiment), la publicitat contextual es centra en l’àmbit temàtic o el context del contingut actual de la pàgina.

En qualsevol cas, és crucial que el consumidor ocupi un lloc central, igual que la privacitat, en l’última transformació del màrqueting. En cas contrari, es podrien generar més reaccions negatives, augmentar els bloquejos i presentar més desafiaments per al sector íntegrament.

En conclusió, l’article suggereix que, encara que s’estan produint canvis en l’àmbit de les cookies de rastreig, el màrqueting s’adaptarà i sobreviurà, i com es pot observar s’estan desenvolupant alternatives per a fer front al canviant panorama de la publicitat en línia.

Bibliografia

Tracking cookies are dead: What Marketers can do About it. (October 2, 2023). https://www.invoca.com/blog/tracking-cookies-are-dead-what-marketers-can-do-about-it#:~:text=Google%20Delays%20Complete%20Third%2DParty,consumers%20with%20third%2Dparty%20cookies.

 

 

TikTok, a un pas de convertir-se en una super APP?

Sembla ser que TikTok està donant un pas més enllà per convertir-se en una aplicació multidiscliplinar. Si fa poc ha llençat Tik Tok Now, per equiparar-se al auge de l’app francesa BeReal, ara es prepara per una nova aposta:

ELS VIDEOJOCS MÒBILS

Segons recull l’article de Xataka[1] el gegant xinès ja prepara el llançament d’aquest nou servei, possiblement per la propera setmana.

Si ens fixem en la previsió que fa Statista en el nombre d’usuaris previstos a Tik Tok en els propers 3 anys[2] no es estrany que no deixi d’innovar i buscar noves vies d’expansió i captació d’usuaris, així com aportar valor a la ja comunitat existent.

Amb aquest nou pas no només pot aconseguir seguir en l’augment d’usuaris previstos (o inclús superar-ho), sinó que també monetitzar el servei a través de la incursió de publicitat als videojocs. A més, obre la porta a captar més usuaris que mai s’han decantat per aquesta forma d’entreteniment.

Les primeres proves (en silenci) de Tik Tok es van enfocar en una col·lecció petita de mini-jocs dins la app. En aquell moment hi havien 9 mini-jocs disponibles que podien ser afegits a un vídeo fent servir la opció “agregar enllaç” i seleccionant “mini-joc”. Mentres els espectadors interactuen amb el joc, tenen la opció de gravar-lo i desprès publicar-ho com un vídeo de TikTok.

Amb aquesta projecció, Tik Tok recull el guant de l’evolució de la indústria i sembla ser que preveu que també hi hagi possibilitat de fer streaming. Sense voler ser Twitch, vol ser la plataforma en la que es pugui jugar i fer streaming alhora. Jocs senzills però que siguin especialment vistosos per ser jugats des de el mòbil en vertical.

Tot i que l’article recull la incògnita de com ByteDance desenvoluparà els seus propis jocs, sembla ser que en silenci però des de fa uns mesos, està fent petites passes cap aquest camí, tal i com recull l’article de The Verge[3].

Estic segura de que si la aplicació funciona en aquest sentit aquest camí no trigarem en trobar altres casos similars en altres xarxes socials.  No obstant, caldrà veure si aquesta nova opció pels usuaris de Tik Tok té l’acollida que es planteja; ja que, o pot passar a convertir-se en una super app o pot arribar a caure en el parany de voler arribar a molts sectors, deixant de focalitzar l’estratègia en el component social (raó del seu èxit).

Una declaració d’intencions per part de la plataforma per a provar noves funcions i noves formes d’interacció amb els usuaris dels continguts.

 

*********************************************************************************************

[1] https://www.xataka.com/videojuegos/tiktok-camino-a-convertirse-superapp-prepara-su-gran-apuesta-videojuegos-moviles?utm_source=NEWSLETTER&utm_medium=DAILYNEWSLETTER&utm_content=POST1&utm_campaign=28_Oct_2022+Xataka&utm_term=CLICK+ON+TITLE

[2] https://www.statista.com/statistics/1327116/number-of-global-tiktok-users/

[3] https://www.theverge.com/2022/7/29/23283527/tiktok-gaming-minigames-test-pilot

 

Et donem la benvinguda al teu Folio propi!

Públic

(Aquesta publicació s’ha generat automàticament i la pot veure tothom)

Hola!

si llegeixes això és que ja tens activat el teu propi Folio, el portafolis amb tecnologia WordPress on podràs publicar no només tot allò que vulguis sobre tu i els teus projectes propis sinó també les PACs i activitats de les teves assignatures al llarg dels estudis.

Et convidem a explorar-lo i a personalitzar-lo tant com vulguis per fer-te’l teu.